Després d'una aturada obligada pel calendari (segona Pasqua) i d'un cap de setmana marcat per les festes escolars de final de curs i en les quals,qui més qui menys, va alterar el seu normal ritme vital i digestiu, l'enfrontament davant dels amics del Mallorca es presentava amb certes incògnites.
D'una banda, hi havia un total desconeixement del rival. Quin nivell tindrien? Hi havia ex-jugadors de lligues regionals i/o nacionals? Hi havia algú per sota dels 30 tacos??!
Per l'altra cantó, com estaven els jugadors de l'Auró? Passarien factura els excessos del weekend? Afectaria en l'ànim la certesa de la desaparició de la sisena hora escolar? La crisi global, acabaria influint també al joc de l'equip??
Minuts previs de salutacions, de canvi de samarreta (es va optar pel blau per contrarrestar el blanc dels rivals) i d'acabar de saber qui vindria i qui no. Es confirmava que l'Agustí seria baixa i hi va haver moments de pànic quan encara no havien arrivat ni l'Aitor ni el Pep. Als del Mallorca se'ls veia concentrats i corrien rumors de que s'havien reforçat amb algun fitxatge de darrera hora.
Començà el partit i des del minut 1 es va veure clar que els rivals no estaven per bromes. La priemera cistella va ser per ells i semblava que es trobavem còmodes davant d'un rival que no acabva d'entrar al partit. Un parcial de 2-8 fèia tèmer una debacle, però mica en mica les peces claus de la maquinària Auró van anar trobant el seu lloc. Malgrat això,el marcador continuava indicant un domini del Mallorca. El partit era intens, sense concesions a la filigrana ni al "jogo bonito". Es lluitava cada pilota fins més enllà dels límits de l'escorxador Arena. Es va entrar en una fase de total equilibri fins al que va ser la mitja part.
Breus intants de descans,canvi de camp i tornem-hi.
I va ser en aquest segon periode quan l'Auró va començar a fer el seu millor joc. Els del Mallorca, potser influits per una banqueta local molt cridanera, van començar a retrocedir, a no pressionar tant amunt, cosa que va ser aprofitada pels de l'Auró per distanciar-se en el marcador fins al resultat final. 8 ó 10 punts (segons versions) amunt per l'Auró.
En definitiva, parit disputadíssim contra un rival a tenir molt en compte cara al futur. A les saluatcions finals ja es parlava de revenja, cosa que augura futurs partits del màxim nivell i intensitat.
L'u x u de l'Auró
Tonio: incansable
Pep: batallador
Alex: escurridizo
Joan : a mig gas (costella en restauració)
Aitor: poderós (as usual)
Jordi M.: triple d'or
Jordi A. : estratègic
Marcel: inesgotable (pendent control anti-dòping)
Carles: sense oxígen (ni dopant-se)
Emili: cal revisar mirilla
Victor: filigrana
Manel: amb el freno de ma
Helio: en progressió
Atenció! Propera setmana agenda apretada: partit del dilluns (grocs vs blaus), partit del dimarts contra els tiritos + mares auró, dijous sopar...
