El partit 18 de Juliol 2011 The end

Darrer partit oficial de la temporada 2010-2011, d'un any de bàsquet de primer nivell. Un any ple de triples, de dobles, de pals i de cilindros, de jugades col.llectives espectaculars i de genialitats individuals, de capsulitis en tots els membres que sobresurten del cos humà, de costelles seccionades i bessons fets caldo...en definitiva, un any de bàsquet en estat pur.
I sí, un cop més, el matx ens va fer veure totes les cares d'aquest meravellós esport. Uns grocs que de sortida es van posar amb 8 punts d'avantatge sobre uns blaus desorientats i que no acabaven d'entrar al partit. Un Helio voluntariós però poc encertat era contarrestat per un Marcel en plenitut de facultats, que amb un 100% d'efectivitat era el far que tot equip necessita. La incorporació del Pep i l'Agustí no aconseguia equilibrar el marcador, i les entrades de l'Aitor, els sprints del Manel i la punteria de l'Emili feien molt de mal. Va ser aquest darrer jugador però,el què, de manera involuntaria va marcar l'esdeveniment del partit. Una aturada en el seu sistema de ventilació va fer que hagués de fer un aterratje d'emergència que el va deixar KO i fora de joc. Això va fer que els grocs es quedessin sense canvi i, com no podia ser d'una altra manera,els va passar factura. Per si no en tinguéssin prou,no els funcionaven les armes habitulas: al Jordi M. semblava que l'esperit de Kung Fu l'havia abandonat i no li entraven; al Manel no li arrivaben pilotes en condicions; en Jordi A. ho probava però sense massa fortuna; l'Aitor s'havia de multiplicar quan la llum de reserva es va encendre definitivament pel Marcel. Pel cantó blau, ja amb un Pep i un Agustí rendint com en ells és habitual, un sorprenet Carles anotava ara sí ara també, amb contraatacs letals, marca de la casa Manel. Tonio posava en marxa la locomotora i malgrat que l'Helio no estava tan fi com la setmana passada, combinaven jugades de merit. En Joan no perdonava i volia deixar clar al personal qui manava pel mig de l'ampolla. Tot plegat feia decantar el marcador cap a uns blaus crescuts contra uns grocs ja més pendents de fer la motxilla per marxar de vacances o de proveir la nevera de cerveses i gelats magnum, no fos cas que arrivés un canvi climàtic sobtat i ens agafés desprevinguts. Una hora de joc intens i bones jugades, que pronostiquen un nou curs on no faltarà el bàsquet d'alt nivell. Es igual si els de la NBA no poden jugar. Al planeta terra no hi faltarà bàsquet de luxe.
Senyors,això és tot. Ara toca descans, platja,muntanya,migdiades infinites,mojitos al xiringuito...per ima
ginar, que no quedi!
Bon estiu a tothom! Passi-ho bé.