Tercer acte d'una setmana farcida d'aconteixements, amb dos partits d'alta tensió i un fi de festa gastronòmic merescudíssim.
Puntuals a la crida del pop i de l'almeja, els participants van anar agafant posicions a la barra del "Porvenir". Tant se val d'on venim,si del sud o del nord, la set i la gana ens agermana...Primeres birres, algun musclo gentilesa de la casa i el detall de l'Helio que es va marcar una convidada iniciàtica.
I de la barra a la taula. Presa de territori i el coach "great silinder" Jordi A. va intentar negociar un "menji 5 i pagui 4" que va resultar infructuós.La cambrera va dubtar per uns moments,preguntant-se de quin coi d'autocar de pre-jubilats s'havien escapat els ocupants de la taula, però no va haver-hi res a fer. A la fi, algú va posar ordre i va dictaminar "lo de siempre!".
I així van anar desfilant, sense presa però sense pausa, ampolles de túrbio, pa amb tomàquet, pop, safata de musclos,cloïses, llagostins, navalles... Mentre tot això anava desapareixent, per la taula circulaven diversos artilugis de gravació. Emili manipulava una càmera sortida d'una pelicul.la de James Bond. Tonio no perdia detall i els iphones o similars retransmitien gairebé online el sopar, via youtube.
Al cantó est de la taula hi havia força moviment i fins i tot algun intent de flirteig amb senyora d'avançada edat . Joan i Agustí controlaven des del còrner; Jordi A. paralva de noves tàctiques atacants; al Manel se'l sentia força, però no sabria dir què deia;Tonio, feia un zoom a un llagostí, el Marcel somreia entre turbio i turbio... Al cantó Oest hi havia un clima més tranquil, amb conversa reposada per part del Pep, l'Aitor i l'Emili. Pel centre, la dispersió clàssica en aquests casos: agafes un musclo a la dreta,després un troç de pa de l'esquerra i quan et gires, ja no queden navalles.Helio,Jordi M., Saperas i l'Enric feien profunds analisis de la situació econòmica; Carles escurava musclos i es notava enturbiado per articular un discurs mínimament coherent...
Els cafés i els orujos van completar la soiree gastronòmica. El propietari no va fer el gest, i no va descontar ni una patata. La recaptació final va permetre acumular el que falta pel lloguer de la pista fins a finals de Juliol.
Ja fora del local, el "ara on anem?" clàssic. Uns alegaven compromisos de feina, altres, son acumulada. En definitiva, al final només en van quedar 5. Sí, els suficients per a un equip de bàsquet.
I decidits, van encaminar-se a menjar-se la nit. La nit que tot s'ho empassa. La nit que és territori abonat per a la transgressió, per a la rauxa.L'imperi de les ombres. L'ordre del dia és el desordre de la nit.
Ja ho deia el filòsof: la noche me confunde...
L'u x u
Pa amb tomàquet: encarcarat
Vino turbio: penentrant
Pop: estelar
Patates:complementari de luxe
Navalles: poc presents però al seu punt
Cloïses i musclos: valor segur
Llagostins i escmarlans: en baixa forma
cafés & orujos: necessaris
Gin tònics: sobrevalorats