Després de l'aturada obligada per panellets i castanyes, nova cita a l'Escorxador Arena. Abans de començar el partit, un encara-no-operat Alex va fer traspàs de poders de la qüestió econòmica sobre un Tonio que a partir d'ara serà l'encarregat de recaptar i gestionar tot el què seria la pasta gansa.
Ja durant l'escalfament es va poder observar que una de les pilotes tenia un comportament força extrany. Es tractava d'una pilota portada pel Marcel, nova de trinca (una de les relíquies de "L'espigadora"?), però amb personalitat pròpia. Potser estava massa inflada? Pot ser que la seva superfície externa presentava una textura com d'animal prehistòric i això en dificultava el seu control? Pot ser que encara hi havia massa moscatell en les venes dels jugadors?? Fos el que fos, és que es tractava d'un objecte esfèric, sí, semblant a una pilota de bàsquet, sí, però amb un comporatament certament inquietant. Tot i això, es va optar per donar-li una oportunitat i va ser la triada per al match.
A l'hora de l'inici del partit només hi havia 9 jugadors amb fitxa, per la qual cosa es va optar per incorporar al comodí Hèctor i així equilibrar els equips. Uns blaus que recuperaven a un Pep pletòric després de l'american tour, i que amb un Quique tot terreny i un Jordi M. donant seguretat en els seus llençaments, no vàren donar gaire opció a uns grocs irregulars i que per moments van anar perdent gas i concentració. Un Tonio oferint entrades pròpies dels All Stars, un Joan amb alts i baixos però sempre resolutiu i un Manel castigant als rivals amb els seus ja llegendaris contracops, no eren suficients per aturar el tsunami blau.(Bé, potser ara m'he passat. Deixem-ho en temporal de llevant). Fos com fos, el comportament de la pilota feia pensar que el partit s'estava jugant a gravetat zero la Estació Espaial Internacional, allà on es fan tota mena d'experiemnts per si algun dia hem d'emigrar del planeta terra i anara viure atmosfera enllà. Així les coses, Jordi A. mostrava part del seu catàleg d'internades i llençaments i recolçava a un Carles obsessionat per ficar-la de ganxo i que relliscava a banda i banda de la pista. Els triples de l'Héctor i les tallades del Marcel feien la seva feina, però a partirde (més o menys) el minut 45, es va entrar en una fase de menys intensitat i ja no va haver-hi possibilitat de remontada. Ja ens els darrers 5 minuts finals, aquells en els que l'Hèctor desmunta porteries i proteccions, i amb l'excusa d'un canvi de samarreta, en Pep ens va mostrar els meravellosos efectes que té la gastronomia sudamericana sobre els abdominals de qualsevol humà amb una mica de gana.
Un cop acabada la suada de rigor, es va discutir acaloradament sobre possibles alternatives per a la nit del proper dia 24. Sembla que les gestions han anat concretant-se i el full de ruta serà el següent:
Maitea----->>> Velódromo----->>>...???
