Com es va poder veure al llarg de tot el partit, la tria dels equips va ser força equilibrada i així ho va anar reflectint el marcador al llarg de tota la intensa hora de joc. Cal dir que els primers 10 minuts van ser una mena d'escalfament i no tindrem en compte les pèrdues de pilota constants, en bona mesura provocada per una pilota que relliscava com si estigués feta de sabó. Això va fer que s'optés per un canvi de bola, i aleshores la màquina blava i la màquina groga es van posar en funcionament. Per l'equip yellow jugaven l'Aitor, el Manel, el Marcel, el Tonio i un Joan que tornava després d'un parell de jornades al taller de reparació i que va estar inspiradísim. Pels blues, un Pep retornat de les Amèriques, el Quique, el Jordi A, el Carles i com a comodí de luxe, l'´Héctor. Tots ells van rendir com mai, cadascú dintre de les seves possibilitats, i l'alta intensitat va fer que mica en mica, s'anessin acabant les bateries del personal. Fins i tot incombustibles com Quique van mostrar signes d'esgotament, ja cap al final, però que ens indiquen fins a quin punt va lluitar-se cada pilota.
Sincerament, com que vam jugar dilluns i ja som a dissabte, no recordo qui va guanyar el matx, però tampoc té tanta importància. En tot cas, va quedar clar que encara hi ha molt de bàsquet a les cames, braços i cilindres varis d'aquests grans jugadors, que el proper dijous veuran compensats els seus esforçats saltirons amb un sempre motivador àpat a O'retorno (i posteriors copes a local encara per decidir).
1x1 ( emoticons)
Grocs
Aitor
Manel
Tonio
Marcel
Joan
Blaus
Pep
Quique
Hèctor
Jordi A
Carles