Una pilota no sap mai cap a quines mans anirà a parar. Allà, a l'estanteria de la botiga de material esportiu del centre comercial, espera impacient el seu destí. Sovint la treuen del prestatge, la proven , fan quatre bots, i la tornen a deixar al seu lloc. D'altres vegades son unes mans petites les que l'agafen i enlloc de botar-la, li claven una puntada de peu i queda encaixada sota la prestatgeria de pales de ping pong, oculta i oblidada, fins que el servei de neteja la descobreix al cap de quatre dies.
La Wilson Reaction (de 3 colors) de la que parlem, ha tingut dues vides.
Primer va anar a parar a mans expertes (he,he) i va viure dies de glòria, dilluns rere dilluns. El temps però, que tot ho cura però que també tot ho mata, va anar fent-se present; primer vàren aparèixer unes petites esquerdes; després les tires de goma es van començar a desenganxar...pèrdua del dibuix exterior, abombament...mica en mica va anar quedant marginada. Primer era descartada per jugar els partits i més endavant, ja ni era tinguda en compte en l'escalfament. A la fi va quedar tancada dins d'una bossa de plàstic al fons d'un armari. Semblava que el següent pas seria el contenidor. Trist final...
...si no fos que el dia que es va fer neteja de l'armari i a l'hora de llençar-la al contenidor, un nen del Super Market Punjab es va acostar fins allà i va demanar amb un somriure "me la puedo quedar...?".