Mentre mig país gaudia d'un (merescut?) dilluns de pont, l'Escorxador Arena es disposava a viure el primer partit internacional dels curtits jugadors del bàsquet Auró (secció senior-veterans). A l'hora habitual només 5 d'aquests jugadors havien fet acte de presència, per la qual cosa es va sol.licitar la col.laboració d'algun dels Tiritos que havien disputat el seu partit de 20 a 21 hrs. Després d'oferiments varis (gràcies Tiritos), un tirito japonés i els seus amics del país del sol naixent que estaven de visita van formar un equip disposat a enfrontar-se als aurons-que-no-estaven-de-pont. Així doncs, un Catalunya-Japó en tota regla i reforçats ells per un tirito local i nosaltres per l'Héctor.
Quan el partit es va posar en marxa hi havia la tensió d'enfrontar-se a un rival totalment desconegut i del qual no se'n tenia cap referència. Hi havia un factor evident i que feia tèmer una hora de patiment i és que l'edat del jugadors de l'Auró doblaba la dels Yellow-tiritos. Així doncs tocaria còrrer. I així va ser. Un parcial de 2 a 8 fèia tèmer una debalce dels aurons, sorpresos per la velocitat amb que feien circular la bola un jugadors no gaire alts, però acostumats a uns salts ninja que sorprenien a la defensa rival. Mica en mica però, el aurons (de groc) van començar a fer rutllar la màquina basquetbolera i la veterania començava a donar els seus fruits. L'Aitor es va posar a to de seguida i amb un parell d'intervencions va deixar clar qui era el "puto amo" sota els taulells. Per l'exterior el Manel tornava a ser el de sempre i recolçat per un Tonio super motivat, no perdonaven ni en defensa ni en atac. L'Helio aprofitava la seva alçada per recollir rebots i el Carles actuava a la contra permetent-se fins i tot un ganxo d'antologia que va deixar bocabadats a companys i rivals. Per l'equip rival, destacar "el del monyo", molt actiu des de fora de l'ampolla i anotant des de tots els angles.
El marcador va estabilitzar-se 8-10 points up per l'Auró i així va anar transcorrent fins als tres minuts finals que va ser quan es varen veure les jugades més espectaculars: el ja esmentat ganxo del Carles, un "coast to coast" de l'Aitor, una jugada combinada del yellow-tiritos,...
Salutacions finals i la sensació d'haver deixat ben amunt el pavelló local, en aquest primer encontre internacional. Arigató, arigató...
En acabar es va comentar que el proper sopar es podria celebrar en un wok i les copes, enlloc d'anar als habituals locals del carrer Urgell, es podrien fer en un d'aquest centres de massatge oriental, en els que et fan les ungles...i el què faci falta!
