Després d'unes setmanes on el cronista ha desparegut del blog i ha passat de fer cap crònica, acudit o parida relativa al bàsquet Auró, torna amb força el relat setmanal, objectiu i fiable, de les aventures i desventures dels nostres herois de l'escorxador Arena. No cal dir que els motius de tal absència son totalment justificats: que si el pas-per-tu, que si una onada de calor tropical, que si ara estic de rodríguez i haig de fer viatges constants al super a comprar més cervesses...
Jugant a la pista que normalment fan servir els futboleros (i que degut a un efecte òptic sembla més gran i on la flaire de canuto és més intensa), els equips inicials van anar canviant al llarg de tot el matx, segons anaven arrivant jugadors o s'anaven lessionant els que ja estaven en joc.
Presències destacades van ser l'hereu de Can Reig (Pau) i l'entrenador de la canallla de l'Auró (David), que des de bon començament van demostrar que estan en una altra dimenssió. O millor dit, els que estem en una altra fase (la tercera?) som els que ja passem (alguns de molt llarg) dels quaranta i que ben aviat rebrem la targeta rosa per viatjar amb bus i metro a preu reduït...Amb un parell d'intervencions, aquesta parella de pardals van intimidar als curtits jugadors, cosa que va obligar a fer la primera remodelació dels teams, que més o menys van quedar aixi; grocs amb Manel, Marcel, Tonio, Jordi A i David. Blaus amb Jordi M, Helio, Joan, Carles i Pau. Un cop va arrivar en Quique va incorporar-se als blaus i el Joan va incorporar-se als grocs...més tard va arrivar el Xavi Solé (groc) i arran d'una topada pròpia del Sanfermins del Jordi A, va entrar l'Hector...per moments, qui era groc, passava a blau, el Tonio, el Jordi M...el marcador va "desconectar-se " a partir del tercer quart, per la qual cosa es impossible parlar de guanyador o perdedor. En fi, anem per l' 1x1 , a veure si aclarim una miqueta com va anar el matx.
1x1 (blaus i grocs, barrejats)
Manel. Intimidat.Va rendir a un nivell habitual, però en comparació amb les contres protagonitzades pel gran de Can Reig, les seves corregudes amunt i avall semblaven anar a ritme de "las muñecas de famosa".
Marcel.Home-aranya, home-pop. No sabem com s'ho fa aquest home, però sembla que les seves extremitats superiors s'allarguen setmana rera setmana. Què passa? O sigui que a mesura que un es fa gran, a part de fer-se-li grans les orelles i el nas, també s'allarguen els braços?
Jordi M. Inspirat.Intractable en el llançament des dels 5 metres (si endarrerís una passa la seva posició serien triples). La seva efectivitat provoca frustració en l'equip rival. Fort efecte psicològic de les seves cistelles.
Jordi A. Contusionat. Motivat per la presència de jovent amb ganes d'aprendre, va fer algunes jugades de mestre, fins que una topada que li va fer perillar la "pinyata" el va obligar a retirar-se. Cladrà ortodòncia?
Quique. Desesperant-se per moments. Va erigir-se en el director dels blaus, però tot i els seus nesforços, la tropa semblava dispersa. Coprotagonista de la topada del partit, això el va fer rendir un pel per sota de la seva habitual contundència i efectivitat.
Carles. De rodríguez. Es va notar que algun dia només ha sopat cervesses i boquerons en vinagre, i tot i algun ganxo de mèrit, va fallar 5 o 6 cops a cistella buida. En una d'aquestes contres es va torçar el turmell de manera aparatosa, però miraculosament, avui no ha notat res de res.
Tonio. Veterà de guerra. La seva experiència la va fer servir per dosificar-se, però no va tenir l'efectivitat habitual sota la cistella.Lluitador incansable, no va brillar al seu nivell de sempre.
Helio.Al 50 %. No va entrar massa en joc, i quan ho va fer ho va provar sense massa fortuna. Bon treball en defensa, millorable a l'atac. Ressaca de O'retorno??
Xavi Solé. Quien tuvo, retuvo. Pocs minuts van ser suficients per demostrar la classe i el savoir faire d'aquest experimentat jugador. Tant de bó el poguem veure més sovint per l'escorxador Arena.
Joan.Exemple patern. La presència del seu fill va fer que es mesurés en la seva habitual contundència i va ser mereixedor del premi "fair play" de la nit. També va voler alliçonar al nen fent alguna intervenció magistral, i de passada reivindicar-se davant d'ell perque se n'adoni que encara té moltes coses per aprendre del seu pare. Pren nota Pau!
David.Extra plus. Una lliçó de bàsquet, sobretot quan es va dedicar a atacar i va fer sentir com una tribu de pigmeus als defensors que li intentaven oposar resitència. No va abusar i això s'agraeix.
Pau. El futur ja és aquí. La nissaga dels Reig té un molt digne succesor. Difícil serà superar el llistó que el pare ha deixat tant amunt, però amb esforç i treball (com si nó?)el futur del bàsquet de qualitat està assegurat.
Héctor. Suplent de luxe. Va entrar quan hi havia varies baixes i va rendir al seu nivell habitual.
Recordem per acabar que el nou tresorer ja va marcant terreny i reclama la primera quota per al proper dilluns. Només 10€
