L'Escorxador Arena va viure una jornada històrica, d'aquelles que quan siguem avis (d'aquí 4 dies) podrem explicar als nostres nets. Jo vaig ser al concert del Llach al Camp Nou, jo vaig ser a la mani de la Diada (ah no!, que no es pot dir), jo tenia cabell al cap, jo em prenia 4 cerveses i 2 cubates i l'endemà anava a treballar com si res,etc,etc. Doncs a partir d'ara podrem afegir:"jo vaig ser a l'Escorxador Arena el dia que vàrem estrenar pilota i que va comptar amb la presència de 15 jugadors". Sí, heu llegit bé, 15 jugadors. "Jugadors" he escrit? Autèntiques llegendes del basketball mundial. Present i futur. Bé, passat, present i futur. Molt de futur.
I és que quan un porta a la sang l'esperit competitiu d'aquests jugadors, qualsevol excusa és bona per convertir el partit habitual del dilluns, en una veritable apoteosi basquetbolera. L'estrena de la pilota va convocar el bo i el millor de l'esquerra de l'eixample, que continuen demostrant setmana rera setmana una total entrega i obessió per ficar-la dintre, en totes les postures possibles.
S'ha de dir que els primers minuts del partit van ser de tanteig, de noves sensacions, d'habituar-se a la nova Spalding NBA Infinite. Algunes veus ja reclamaven la devolució dels calers, amb greus sospites de que en realitat la pilota s'havia comprat en un "todoacien" i que l'autor de la compra s'havia patejat la pasta al Bingo Don Pelayo. La pilota es resistia a entrar, feia bots extranys, s'esmunyia entre mans expertes i no es notava cap millora en el joc col.lectiu. Era qüestió de temps. Cap al minut 8 va arribar la primera cistella. Contraatac dels grocs, rebots aquí i allà. L'agafa el Marcel. No li tremolen les cames. Aixeca la mirada, veu la cistella entre caps i mans que no deixen de bellugar-se. Apunta, dispara...i bàsquet! A partir d'aquí, mica en mica, el joc va anar fent-se més fluïd. Continuaven arribant jugadors i a la banqueta s'organitzaven veritables tertúlies, com feia anys que no es veien. Canvis i més canvis. Moments en que hi havia 5 pivots en pista. Grocs de tota la vida (Aitor) jugant amb els blaus. Caigudes, pals, ganxos que no entren, contraatacs que destrosen els pulmons del rival, llençaments de 3 que es queden curts, llençaments de 2 que fan tremolar l'escultura del Miró...
Anaven de groc: Manel, Marcel, Xavi, Agustí, Josep, Xavimaria, Tonio,Joan
De blau van jugar: Pep, Quique, Aitor, Helio, Jordi A, Jordi M, Carles
Queda escrit al núvol, pels segles dels segles. Amén.