El local, ambientat amb làmpares de cristallets i fotografies d'una Síria d'abans de la guerra, presentava una pobra entrada, qui sap si com a conseqüència de la crisi o de que havia corregut la veu pel barri que un grup d'esportistes d'èlit es disposava a celebrar un sopar, i hi havia por sobre com podia acabar. Sigui com sigui, una llarga taula situada en un racó, acollia aquests herois amb set i gana i disposats a deixar petjada al local esmentat. Unes primeres birres libaneses ( o siries) força fluixes, van venir acompanyades pels primers plats, que tot i no saber de què es tractava, sí dir que tot estava força bo. Acostumats com estàven al musclo, a l'almeja i a la gamba, alguns es mostraven dubtosos a l'hora d'atacar el puré de color indeterminat, però ràpidament tothom va agafar el ritme i en pocs minuts va desaparèixer el que podriem anomenar "primer plat".
El repic d'un timbal va fer deixar de fixar la vista en l'alberginia triturada, i girant 90 graus el cap, vam fixar la vista en la ballerina que s'anava acostant des del fons del local, i que evolucionava al ritme de la música hipnòtica, similar a la utilitzada pels encantadors de serps (nois, no faré l'acudit fàcil de la serp encantada...que això no és el Molino!). Ja la teniem davant, i els afortunats que estaven a primera fila (no oblideu alló de "els últims seran els primers...") van poder gaudir de primers plans del piercing del malic i altres be-de-deus anatòmics.
El segon plat va arribar a taula en forma de pinchito, croquetetes (segur que no es diuen així) i tot això regat amb un vi DO mediterrani (???). Tot transcorria amb cert ordre quan un nou solo de bongos va fer tornar a desviar la mirada dels plats. Aquest cop però, la balleria venia amb males intencions i sense pensar-s'ho massa, va anar traient un darrera l'altre fins a 5 improvistzats ballarins (veure 1x1). S'ha de dir que uns es van resistir més que d'altres, i en tot cas, hagués pogut ser bastant pitjor i destaquem que la sang freda es va imposar i no hem de lamentar ridículs històrics.
En acabat aquest segon episodi artístic, unes pastetes força dolces (1.000 calories la unitat) i uns tés a la menta van fer calmar els ànims i propiciar una tranquila disgestió.
Per comentaris sentits a la sortida del local, hi havia personal que enyorava una mica l'oli del O'retorno, aquell vino turbio fresquet que passa tan be, aquelles herbes-orujos digestius...però es valorava aquesta incursió en el món àrab. Potser l'ideal seria un mix de cultures i seria interessant veure el jefe (o capo) del O'retorno marcant-se una dansa del ventre...
1x1 gastronòmic
cervesa: fluixa
vi: inquietant
té: reconfortant
purés varis: notable alt
pinxo: superior (poca quantitat)
rotllets d'arrós,amanides vàries: digestius
pastetes de postres: hipercalòriques
1x1 Dansa del ventre
Manel. Descobriment. En els pocs minuts en que va estar en pista va mostrar sintonia amb la partener i va estar a l'alçada.
Carles. Encarcarat. Va saltar a la pista amb voluntat, però de seguida se'l va veure superat per les circumstànices i es va intentar refugiar en la pallassada.
Jordi A.Consolidat Un altre valor segur, semblava que no era la primera vegada que ho feia.La tàctica del bàsquet aplicada al belly dancing.
Tonio. Lessionat. Va rendir per sota de les seves possibilitats. Tot i això, va mostar maneres.
Helio.Tempesta del desert. Entregat a la causa, caldria veure'l amb roba més còmoda. Per exemple, la que portava la noia...