Així doncs, el partit del passat dilluns va respondre a la teoria anterior i es va poder veure un magnific matx, on cada jugador va donar el millor de sí mateix i en algun cas fins i tot una mica més, cosa que va provocar alguna petita lesió. Anem per parts.
Semblava que havia de ser una jornada de poca afluència i que un cop més s'hauria de recòrrer a algun tirito-reforç, doncs hi havia anunciada alguna baixa (aquest cop sí, justificada); però res més lluny d'això, es vàren poder completar els dos equips i la composició dels mateixos va ser la següent:
Grocs: Aitor, Tonio, Pasqual, Joan i Manel
Blaus: Xavi, Pep, Quique, Jordi M i Carles
Ja des del minut 1, el ritme de joc va ser elevàdissim, amb constants anades i vingudes d'amdós equips, però amb més encert per parts dels blaus, que van fer un primer quart d'antologia i que ja els va distanciar en el marcador. Els grocs, que comptaven amb un Aitor lluïnt una barba diabòlica amenaçadora, no acabaven de trobar els mecanismes de la llimona mecànica i patien inesperadament. I és que davant tenien uns blaus en la seva millor versió, amb un Jordi M amb la seva efectivitat habitual, un Pep batallador fins a l'extenuació, complementan-se amb un Quique que ho deixa tot sota la cistella, un Xavi agafant rebots i encistellant des de fora de l'ampolla i un Carles que va acabar expremut físicament i després de sorprende amb alguna cistella des de posicions poc habituals.
Els grocs van haver de desplegar tot el ventall de les seves millors armes:contres del Manel, internades del Tonio, joc total de l'Aitor, rebots letals i el què convingui del Joan, i un treball a l'ombra però eficient d'un Pasqual encara curt de rodatge i que va acabar pagant l'alta intensitat del joc amb uns certs problemes als abductors.
Cap al final del parit,amb uns blaus exhaustes, el marcador es va anar equilibrant i es va arribar al darrer minut amb un punt de diferencia pels blaus. Allà, amb un Pasqual ja fora de combat, un Xavi pendent de desmuntar la cadireta de la bici, uns Jordi M i Carles ja posant-se el xandall, la situació va quedar que pels blaus només quedaven en pista el Quique i el Pep, mentre que els grocs eren 4, tots buscant aquella darrera cistella, aquell minut de glòria final...
Per acabar, posem a disposició dels NBA players unes mostres de mona de Pasqua basquetboleres, per si algú ha d'exercir de padrí i vol sorprendre al seu fillol/a amb un detall original.(sembla que fer la ratlla dels 3 punts és que més dificultats presenta)
Bona Pasqua!!!