El partidàs 15 d'Abril de 2013 L'equilibri torna a l'Escorxador Arena

Després del partit de la setmana passada, que havia generat molts dubtes no només sobre el joc dels grocs, sinó fins i tot sobre les seves capacitats físiques, el passat dilluns varem tornar a gaudir d'un partit d'alta intensitat, equilibrat i  intens... En definitiva, un clàssic grocs vs blaus.
D'entrada destacar la reincorpoarció de lesionats de curta (Pasqual) o llarga (Emili) durada i que fa que en aquest moments a l'infermeria només hi trobem l'Agustí, al qual desitgem ràpida recuperació. Bé, s'ha de dir que als 20 minuts de joc el Marcel va retira-se al.legant una lesió a la frontisa inferior (genoll), però no produïda per un jugada bruta o una mala ciaguda, sinó pels afers domèstics que el tenen en posició de pregar a Mahoma i cara a la Meca des de fa uns dies. Ànims company, un bon parquet bé s'ho val!
Així doncs, pel grocs van jugar : Manel, Tonio, Joan, Pasqual; Emili i Marcel (fins que el genoll li va dir  prou). Pels blaus: Quique, Jordi A, Jordi M, Xavi, Ignasi i Carles.
Possiblement picats per la humiliació rebuda feia 7 dies i la dura crònica que la va inmortalitzar, el grocs van sortir a per totes,  ferits en l'orgull i amb ganes de vendetta. I així, de seguida van marxar en el marcador. El Manel de sempre va tornar i també el Tonio imparable, que aterroritzaven la defensa blava. Un Pasqual molt batallador es complementava amb un Joan sobri pero efectiu, i un Emili que, en procés de reaprendre a llençar amb l'esquerra, tornava a donar mostres de classe, bon posicionament i estratègia ben apresa. El Marcel, disminuit de facultats, ho va donar tot i fins es va permetre alguna cistella intimidadora, però va marxar cap als vestidors molt abans del que haguessim volgut.
Els blaus, davant d'aquesta tramuntanada groga, feien el que podien i s'havien de refugiar en les entrades del Quique, les genialitats dels Jordis (notable alt Jordi A. Excel.lent Jordi M), l'inesgotable treball de l'Ignasi, i els alts i baixos del Xavi i el Carles (ara obsessionat amb el triple).
El marcador, que d'entrada era favorable pels grocs 10 o 12 punts, va anar equlibrant-se a mesura que el partit avançava i les piles s'anaven exhaurint...impossible mantenir tanta intensitat, ni que sigui a base d'orujos i cafés, copes i puros a mitja tarda.
Victòria final pel grocs, ajustada i merescuda, la qual cosa no vol dir que els blaus no es mereixessin la cerveseta posterior.

El rebot

Amb l'ànim  de millorar i aprendre, posem un parell de fotografies  per veure si podeu identificar quina imatge és d'un partit NBA (autèntic) i quina és de l' NBA (auró) del passat dilluns, en trobeu alguna diferència (color de samarreta a part) i en tregeu les vostres pròpies conclusions.