La tornada post mona semblava augurar un match tranquil, una mica de costellada, però està clar que per qui porta el bàsquet a la sang, no hi ha partit petit i qualsevol ocasió és bona per demostrar la categoria i el savoir faire damunt la pista. De tota manera, la tornada no va ser igual per a tothom, i mentre que l'equip groc navegava en un mar d'imprecissions, mal posicionamnet i esfondramnet físic, l'equip blau es va mostrar intractable, ben posicionat, precís en el llençament i amb una forma física intimidatòria.
La jornada va començar passant per caixa, però no per cobrar (ha, ha! cobrar? quina paraula més bonica que qualsevol dia d'aquests deixarem de practicar...), sinó per "apoquinar" els 20 eurus de rigor i que ens han de permetre gaudir de les magnífiques instal.lacions de l'Escorxador Arena per unes setmanetes més. Sembla que hi va haver algun jugador que per tal d'escaquejar-se l'"impost revolucionari" va muntar-se un viatge de feina per les amèriques...en fi.
La segona novetat de la jornada va ser la presentació d'un nou fitxatge que, amb bon criteri, va venir amb la samarreta blava ja posada i va donar mostres d' impecable forma física i ràpida adaptació a l'equip. Benvingut Ignasi, i que gaudeixis tant com ho fem la resta.
Quan al partit en si, podem dir que feia mesos que no es veia tanta diferència entre un equip i l'altre, essent la llum els blaus i la ombra, els grocs. Es difícil explicar el baix to general d'uns grocs desorientats, poc precisos en el llençament i esfondrats físicament. El motors de gasolina (Manel) i diesel (Tonio) no rutllaven amb l'habitual eficiència i la resta de l'equip se'n ressentia. Els esforços del Josep i del Marcel en defensa no es traduïen en cistelles quan s'atacava, i el pivots Agustí i Joan topaven amb uns blaus ben posicionats i que no feien concesions al rival. Els blaus es varen convertir en ua màquina d'encistellar, ara un ara l'altre, i el marcador va anar eixamplant-se fins a uns escandalosos 21 punts de diferència, que mica en mica es van anar reduïnt, però que en cap moment van fer tèmer per la victòri blava. Els Jordis en la seva habitual línia, el Quique donant i rebent a parts iguals, el Carles per sobre de la seva mitjana i l'Ignasi marcant territori i reivindicant-se com un nou valor a tenir en compte. Demostració de poderío davant d'un rival que s'ha de reconèixer,en part per mala sort i en part per errors propis, no va tenir la seva millor nit.
