Massiva assistència de jugadors a l'Escorxador Arena, més escorxador que mai, en un partit intens i disputadíssim i que de passada va servir perqué els esforçats esportistes cremèssin tota mena de toxines cara a la inminent castanyada. Així doncs, i ja amb la consciència tranquila, es podran dedicar a devorar castanyes, moniatos i el què convingui, i tot convenientment regat, no fos cas que ens atragantéssim.Tornem al matx, que d'això es tracta. 17 jugadors. El millor de cada casa si exceptuem un parell de baixes notables i que esperem tornar a reveure tan aviat com sigui possible.
Blaus: Ignasi, Quique, Pep, Xavi, Borja,Helio, Jordi M, Carles
Grocs: Manel, Tonio, Mateu, Pasqual, Joan, Marcel, Josep, Oriol, Emili
Domini inicial i gairebé durant tot el partit per part dels blaus, que van tenir la seva primera línia habitual (Quique i Pep) a ple rendiment, i una segona dupla de prestacions impressionants (Ignasi i Borja). Menció especial per al debutant Borja, que sense complexos i en un parell de partits ha donat mostres de potència física (que li preguntin als grocs que han sigut "taponats" per ell), idees i entrega. Helio i xavi complint però sense encert cara cistella. Jordi M i Carles també en la seva línia, sense desentonar entre tant de crack.
Els grocs van començar un pel acoquinats davant la potència blava, però mica en mica les seves figures van anar despertant. Sense desmeriexer a cap jugador, van sobresortir un dilluns més les genialitats d'un Joan, que ara una finta, ara una altra, i exercint lideratge sota la cistella, van anar apujant la moral del seu equip. A més, reforçat moralemnt pel recent premi ex-aqueo de fotografia,la seva actiuació va ser antològica. L'altre guanyador del concurs fotogràfic, en Marcel, va patir una transformació física a meitat del partit, quan va recollir-se les grenyes en una cua similar a les dels toreros i que va provocar desconcert en els jugadors rivals que sorpresos es preguntaven qui era aquell jove que tant semblava que t'anava a clavar unes banderilles com que entrava a matar. El niño -araña, tot un descobriment. Olé, olé, olé! La resta de l'equip va rendir amb l'habitual solvència. Oriol i Josep durs en defensa i a la sala de màquines. Al pont i al timò, Mateu i Pasqual,combat sense respir. Manel i Tonio, cadascú a la seva manera, efectius i decisius. A l'Emili se'l va veure amb ganes però potser pel jet-lag, potser per haver estat codejant-se amb les estrelles (i això sempre et deixa tocat) no va estar massa encertat en el llançament. A la fi tant d'esforç va tenir la seva recompensa i va permetre igualar el marcador, en un final d'infart.
Doncs vinga, ara no es desmadreu amb el moscatell, que un amic m'ha dit(he, he) que les ressaques són força dures.
Salut i bon profit!
