La veritat, el partit va ser una passejada groga, comandats per un parell de pívots d'alçada (Joan i Agustí), que si ho comparéssim amb, posem per cas,ous, serien de categoria "A, supergrans o XL".El millor del millor. En una segona categoria (Grans o L), però no per això menys decisius, posariem a en Manel, en Mateu i en Tonio, que també podrien portar el número 0, que indica que són ous de producció ecològica. Com es tradueix això en un jugador de bàsquet? Doncs en que, d'una manera o altre, jugen per instint, de manera natural,potser no d'una manera molt hortodoxa però amb llibertat per fer i desfer, ara per la dreta, ara pel mig...i així, anar sumant punts i més punts.Un tercer grup, no tant lluït però necessari en tot equip humà, així com ho són els senzills ous (mitjans o M) que fem servir per la truita pel bocata, el composen un parell de jugadors entregats a la causa, com son l'Emili (cada dia més segur en la seva versió esquerrana) i l'Oriol, sempre apunt per interceptar pilotes i jugadors.
Els blaus no van tenir el seu dia.Com a gallines criades en gàbia i deixades anar, anaven perduts, no trobaven el seu lloc i la seva producció en termes d'ous no hagués passat de la categoria "Petits o S". Ni el savoir faire del Pep i del Quique, ni la força i capacitat de reucperació de l'Igansi i el Borja, ni els llençaments màgics del Jordi M (inusual baix percentage d'encerts), ni les espurnes surrealístiques del Carles, ni tan sols el fitxatge de l'aranya de l'eixample (Marcel) van servir per aturar el galliner groc.
Resum gràfic del match
