En fi, no ens deprimim, que a l'Escorxador Arena es continua veient bàsquet de qualitat, i setmana a setmana un voluntariós grup d'experimentats esportistes continúen donant mostres de savoir faire i de ganes de deixar petjada en la historia d'aquest noble esport.
El partit del passat dilluns va comptar amb la presencia de gairebé totes les figures d'ambdós equips, recuperant la presencia d'un semi-lesionat Quique pels blaus, i d'un totalment recuperat Emili, després de tastar la duresa de l'encimentat contra el seu cap, que el va portar a una visita after hours cap a un prestigiós hospital de la ciutat. Pel vist al partit d'ahir, la reparació ha estat un èxit i vàrem poder comprobar que torna a ser el d'abans, fins i tot millorat i amb més encert des del llençament des de fora de l'ampolla. De la resta de jugadors, fem un petit anàlisi, un per un.
Pels grocs (que per cert, sembla que van guanyar de manera ajustada) destacar la contundència de l'Aitor, que cada cop que llença i la clava com és habitual en ell, fa que els jugadors rivals s'encongeixin 5 centímeteres. També destacable un Mateu que no sembla tenir límit en la seva filigrana perpétua, encistellant des de qualsevol angle, posició, postura o direcció. Al costat d'aquests dos fenòmens de la natura, un Manel que quan està encertat, com va ser el cas d'ahir, no perdona i destrossa defenses a base d'esprints, i d'un Tonio complert i contundent en defensa i atac i que és la peça necessaria en tot equip. Feina fosca, de vegades al límit del reglament, però sempre efectiva. Igualment, la tasca de l'Oriol, suma. Encara amb molt marge de millora, sempre inquietant al rival, sempre disposat a ajudar al company en situación delicada.
Pels blaus, a part de l'esmentat Quique, del qual esperem més continuitat i rápida i definitiva recuperació, es va notar que el Pep venia de les amèriques i amb una punta de jet lag. Tot i això, ell i el Joan van estar decisius perqué els grocs no se n'anessin en el marcador, i van saber aguantar la dura defensa groga, que quan s'hi posen, s'hi posen. L'Ignasi va tornar a mostrar com encistellar després de travessar la pista a 80 km/h (dada a confirmar) i no acabar encastat a l'escultura "Dona i ocell" de l'amic Miró. Quan al Jordi M. li va costar entrar en calor i no va ser fins al darrer quart que va poder lluïr-se amb el seu joc de canell màgic i llegendari. El Jordi A. va tenir moments brillants i d'altres més grisos, sempre a remolc de l'equip rival i jugant a l'home, cosa que en determinats moments desconcertava fins al més experimentat coach. Quan al Carles, no serem durs amb ell, doncs acaba d'estrenar década i encara ho està assimilant, però a part d'una cistella, va fer un partit molt fluixet.
Partit on els grocs van marcar el ritme de joc i van dominar el marcador des del minut 0, i que tot i comptar amb un canvi menys, van saber emportar-se sense masses patiments.
Destacar:
- que ningú no va prendre mal
- que hi ha convocat sopar per a finals de Novembre al Talaiot, Diputació/Urgell
- que de moment cap integrant del bàsquet Auró NBA està implicat (que sapiguem)en cap cas de corrupció o té comptes corrents a Suïssa no declarats
- que hi ha bàsquet per a estona.
Salut!