Quatre dades: l'Aitor no va fallar ni un llençament, ja fos de dos, de tres o sortint d'un ball de bastons de mans rivals. El Mateu i el Manel, amb la sisena marxa posada durant tot el partit, imparables. El Tonio i l'Emili, molt segurs en el llençament i sense acabar de prèmer l'accelerador, dominaven el joc exterior. L'Oriol, en constant progressió i fins es va marcar un triple antològic.
Pel cantó blau, el naufragi. El vaixell va fer aigues des del minut 0, i el què semblava només un inici dolent producte d'un escalfament poc rigorós o del fred (per no esmentar que alguns van berenar massa tard i portaven la llet amb galetes atravessada) , ben aviat es va confirmar que es produiria un desastre. Ni es remuntaria ni es corregiría el rumb,i no va deixar de ser una deriva cap a les roques, que ni el cap expert del coach o l'experiència contrastada del Pep van aconseguir rectificar. No entraven ni les del Pep, ni les del Jordi M...tampoc l'Ignasi tenia el seu dia i tot i el seu inesgotable cabal energètic, aconseguia materialitzar amb èxit. El Jordi A es va veure superat, tant per les errades pròpies com pels encerts dels rivals, i a partir de mig partit es va veure clar que era qüestió del destí, que no hi havia res a fer, que no es podía lluitar contra els elements...Ni les penetracions marca de la casa del Joan ni les aventures desesperades del Carles van aconseguir maquillar el resultat.
El dit, ahir a l'Escorxador Arena semblava que estiguessim assistint a un episodi de la mitología grega més salvatge...si bé és cert que la mitología també explica que finalment, l'hidra va ser vençuda...(continuarà)
