El partit somiat, la final perfecta, el sofriment màxim i la victòria esperada. Els grocs van fer patir al màxim als Blaus en el partit del passat dilluns. Els cracs grocs van demostrar que l'esquerda amb les superestrelles de la NBA (blaus) no és tanta com es vol fer veure. La por a perdre es va albirar en la mirada dels blaus durant molts minuts (107-100).
Va guanyar el favorit indiscutible, l'equip que es volia comparar amb el Dream Team de Barcelona'92. Però no ho va tenir fàcil. Els Agustí, Pep, Manel, Jaume, David, Carles,Joan , ... van patir al màxim, van suar de valent i van haver de recórrer a la seva millor versió per alçar-se amb el triomf esperat i obligatòri. Ningú hagués entès que els blaus no haguéssin guanyat.
Els grocs van aguantar fins al final. I només el seu menor encert ofensiu en l'últim quart li va treure la possibilitat d'aconseguir un triomf històric. Es tanca un cercle magnífic en els grocs, el que va començar el 1999 pels Jordi A, Tonio, Xavi, Joan i companyía i que acaba amb un palmarès escandalós: dos subcampionats olímpics, un Mundial, dos Europeus i dues plates i un bronze continentals, i diverses viictòries contra els temibles "tiritos" Vuit medalles que han fet gran a aquest grup liderat pels Aitor, Mateu, Tonio, Emili, etc .
Aquests jugadors van ser, precisament, els principals baluards dels grocs a la final davant els blaus. Aitor (24 punts, vuit rebots i set assistències) va fer un partidàs tremend, destrossant una vegada i una altra al feble joc interior dels Blaus. Era igual qui el defensés. Agustí, Pep, LeBron Joan o Carmelo Orriols ho van intentar i cap d'ells va poder amb el pivot d'Horta.
Emili, llastat durant els ultims mesos, per la seva fasciïtis plantar (a l'hombro), va donar la millor versió de si mateix en el duel decisiu. L'escorta de Figueres és un home a qui li encanten els desafiaments. Com més grans són, millor funciona la 'Bomba', encara que físicament no estigui al 100%
Ell va ser qui va tirar dels grocs en l'inici de la trobada, marxant al descans amb 19 dels seus 21 punts finals. Letal des de la línia de tres, la seva efectivitat va permetre aguantar el 7 de 10 en triples dels blaus en el primer quart. L'augment de les fallades des del perímetres dels blaus (8/27 en els altres tres períodes), va coincidir sorprenentment amb la menor aportació en atac del Mateu
Per això va ser des de la pintura on els grocs va haver de consolidar les seves esperances de victòria. A l'Aitor van secundar el seu company Mateu (17 punts) i Tonio (12 punts i nou rebots) per torpedinar un rival que va acudir a l'escorxador arena conscient que li faltaven quilos (???) i centímetres però que esperava tenir prou amb el seu joc exterior per emportar-se el partit.
Quan els blaus tenien dubtes, la bola sempre acabava en mans del David o del Jaume i aquests posaven la calma amb els seus triples. A la final, però, el seu encert des del perímetre va baixar molt. L'ala-pivot Joan va marxar fins als 30 punts davant dels gorcs però amb un 5 de 13 en triples. I després de jugar fins a 38 minuts.
Tan fort va collar l'equip groc als blaus que es van veure obligats a mantenir als seus principals estrelles de pista durant molt de temps. Pep (32:51), Agustí (29:48), Joan (26:56) i Manel (21:10) van jugar mitjanes de minuts poc habituals en el bàsquet actual.
També Jordi A va esprémer als seus millors bases amb tres jugadors per sobre dels 30 minuts (Aitor, Emili i Tonio), però era l'única opció de donar guerra a equipàs Made in NBA. Serà per això que tots dos tècnics, a falta de 40 segons per acabar el partit i veient que amb el 95-104 estava gairebé tot decidit, van decidir premiar els seus jugadors menys utilitzats. I van entrar Saperas, Oriol, Jordi M, David i Jaume. Era el premi al seu treball sord, fosc, abnegat en favor del col·lectiu.
Tonio,un altre dels júniors d'or, va debutar fa 12 anys amb els grocs i va disputar a l'escorxador el seu partit numero 500 .