Festa del bàsquet al llorers arena, amb rècord de participació, com feia mesos que no es veia.
Els atacants a la dreta ( mirant a mar) vàren patir una derrota històrica i ni les inesgotables intervencions explosives del Manel-Arrimadas ni del Mateu- Rivera, aconseguiren frenar l'empenta d'un Aitor-Junqueras inmens i d'un retornat Pep-Iglesias, que tot i haver perdut pegada, (es noten els mesos de baixa) va ser peça indispensable per a la victòria final. Fonamentals també les aportacions d'un Jordi-Jordi Sánchez, molt en forma malgrat les setmanes de reclusió obligada, les embranzides d'un Màrius-Sanchez que ha aportat nou ritme i empenta a uns blaus que semblaven flaquejar, per no dir la sempre imprescindible presència d'un Enric-PNB i d'un David-BILDU que sempre aporten color i tensió positiva. Carles-Romeva, per la seva part, fent el típic paper d'un senador:molta filigrana i poc suc.
Poc van poder fer davant d'aquest tsumani de vots-cistelles, un Joan-Casado més pendent del proper acte social a la Plaza de colon-out ofchina, ni un Marcel-Cayetana fent servir les seves extremitats per aturar l'inaturable. Tampoc va servir de gaire la contundència d'un Xavi-Abascal que no està per fer concessions, però que ni amb l'ajut de la caverna mediàtica, va aconseguir espantar als rivals. Els sermons de l'Emili-Losantos, les editorials del Josep-la Razon, ni tan sols les intervencions fantasmagoriques del tonio-Aznar...res va servir.
Els del " a por ellos" varen xocar contra una muralla humana de bon joc i encert.
No va caldre ni el Fairy!