Les altes temperatures que aquests darrers dies estem patint, també van acompanyar als incansables jugadors que vàren acudir a la cita de cada dilluns. Temperatura de febre i xafogor més pròpia de pais subtropical. Es prevèia una suada de categoria extra i les millors toxines de cada casa van anar sortint minut a minut. Al final del partit, el dipòsit pluvial de l'escorxador havia enregistrat un augment en el seu nivell, i tot gràcies a la transpiració provinent de l'Escorxador Arena.
Partit que va ser intens, ígualat en el joc i en el marcador, disputat fins al límit ( i més enllà) del reglament...però que fa plantejar la introducció de serioses mesures de control mèdic. Sí, estem parlant del control antidoping. Com s'explica, si no és amb ajuts de fàrmacs i/o de combinats alcoholics, que una colla de jugadors que per edat, haurien d'haver participat a les Olimpiades de Los Angeles 1984, encara estiguin corrent per aquestes pistes de Deu? Son gaire normals les escapades del Manel? Que dir de l'efectivitat gairebé inhumana de l'"Air" JordiM.? Com s'ho fa per aguantar 60 minuts d'alta intensitat el Tonio? Perquè aguanta tants cops el Joan Reig, que fins i tot estant a punt de perdre el nas, no sagna i no protesta? Quina mena de -parlem clar- droga es pren??
Preguntes que haurien de fer reflexionar a la FIBA, la NBA, el COI, la RENFE...
Com a anècdota dolorosa,destacar l'accidentat aterratge sense frens del Carles que, en la disputa d'una pilota, va poder comprovar com de sòlides son les pistes de l'Escorxador Arena. A prova de bomba,sense dubte.
Ja en el "vestidor" (darrera de la cistella) es va advertir al personal sobre la conveniència de participar al concurs de fotografia. És a dir, que la participació ha passat a ser obligatòria i que com a mínin, s'espera rebre una foto per barba. Va cullons,que no costa tant!!!
