Quan el cronista es disposa a teclejar sobre el darrer partit i s'asseu davant de l'ordinador, li entren seriosos dubtes i té temptacions de reescriure la història. Podria dir que va ser un partít disputadíssim, de tu a tu; podria explicar que el marcador va estar igualat fins als darrers segons i que no va haver-hi ni un jugador que desentonés de l'alt nivell general. En fi, podria inventar-se un relat, que si be no s'ajustés al que va succeir, sí que almenys maquillés la realitat.
Però, ai!, ja ho cantava en Serrat. "Nunca es triste la verdad, lo que no tiene es remedio". I sí benvolguts lectors, la veritat no te remei.
Rotunda pallissa del grocs, que amb la tornada de l'Aitor i amb un Saperas pletòric, no varen tenir pietat d'uns blaus que al principi vàren oferir resistència però que es van anar desinflant a mesura que avançava el matx. L'habitual contundència del Pep i la direcció del joc de l'Àlex no eren suficients per remuntar el marcador. Un Joan inspirat a estones, i uns molt menys inspirats Helio i Carles, arrodonien una feina ben poc lluida. Capítol a part mereix l'actuació de Jordi M, que venia de fer una autèntica exhibició el dilluns passat, però que aquest cop no tenia el dia. Ho va provar des de tots els angles, però la pilota no entrava de cap manera. Es que potser l'amenaça d'implantar controls anti-dopping ha acoquinat al personal? Umm...
Pel grocs, a part dels ja esmentats Saperas i Aitor, destacar el funcionament del conjunt. La llimona mecànica ben engreixada. Un Tonio resolutiu, un Jordi A desequilibrador, un Manel ampliant el repertori d'encistellades , un Emili que tot i estar pendent de la càmera, no desaprofitava les oportunitats i un Marcel aportant veterania i savoir faire quan calia.
En definitiva, no cal patir per quan els Navarro, Gasol i companyia es vagin retirant. Aquí hi ha pedrera!
Recordar que el termini per presentar fotografies està obert fins al dia 30 i pesa l'amenaça de que qui no presenti res,serà fortament sancionat el proper sopar.
