Sembla que la feina del Tonio amb la càmara ha generat un cert debat i tot eren comentaris al respecte abans de començar el partit. Com bé va apuntar el "coach" Jordi A., en un document com el què està penjat, es veu què fa cadascú, qui defensa, qui aixeca els braços, qui es mou i qui no,...tot queda enregistrat per a la posterirat, i això té els seus aventatges i els seus inconvenients. Potser més incovenients? La prova definitiva és mostrar aquestes imatges al jutges més sincers i alhora severs que tenin ben a prop:els nostres fills.D'ells rebrem una opinió que pot arribar a ser devastadora, però no cal caure en el desànim. La joventut pot ser molt cruel amb la gent més gran, és llei de vida, i a més , hi ha allò del complex d'Edip, que s'enamoren de la mare i odien al pare, bla, bla. (Uf, avui estic més dispers que mai, perdoneu).
Va,anem pel partit, que va tenir la seva història. Història? Podreim parlar d'historial mèdic, donades les múltiples i variades lesions que es van produïr. El joc va haver-se d'aturar en diverses ocasions a causa d'aquests incidents, però tot i això, es van veure jugades de nivell. Potser no d màxim nivell, és cert, però estàvem a final de més, alguns encara no havíem cobrat, i això, vulguis que no, afecta.
Feliç reincorporació de l'Enric després d'unes setmanes d'absència. Jordi A. amb una genollera nova de trinca i que va fer el seu servei amb efectivitat. Tonio pendent d'unes proves. Helio absent. Els lesionats habituals, en la seva particular travessa del desert...I a poc de començar, el festival de lesions, cops i capsulitis vàries. Qui més qui menys va rebre la seva part. Per començar, en Manel, en una disputa sota la cistella, va patir un desplaçament de maluc de grau 3, propi dels trapezistes del Cirque Soleil. Amb bon criteri va decidir marxar a casa per iniciar una ràpida recuperació. Tenim notícies de que no cladrà que passi pel cirugià estètic (almenys per aquest motiu!).Altres jugadors que van rebre van ser: Marcel, Pep. Jordi M., Tonio...
El partit en si va ser de clar domini blau, sobretot des de l'abandonament del Manel, i tenin en compte que els blaus disposaven de tres pivots fonamentals: Pep, Enric i Agustí. En Carles no va tenir la seva millor nit, però en va fer alguna de ganxo (amb caiguda inclosa) Un Jordi M finíssim no va perdonar , i un Jordi A. propulsat per la seva genollera va sentenciar des de fora de l'ampolla. Pels grocs, l'Aitor, el Tonio i el Joan ho donaven tot i més, mentre que el Xavi i el Marcel, potser agarrotats pel fred siberià que ja sentien, no van rendir al seu màxim nivell.
Al final, victòria blava davant d'uns grocs entregats però mermats d'efectius i sense massa sort. Ja ho va dir el geni " A veces se gana y a veces se pierde". El bàsquet, com tantes altres coses a la vida, és així.
1x1 (musical)
Blaus
Pep. Beethoven
Agustí. Mozart
Enric.The Beatles
Jordi A. Frank Sinatra
Jordi M .Mecano
Carles. Els pets
Grocs
Aitor. Bruce Springsteen "the boss"
Xavi. Orquesta Mondragón
Marcel Bob Marley
Manel Sex pistols
Tonio U2
Joan Julio Iglesias
