No senyors, no, malgrat la professionalitat, la casta, la fúria, el espíritu de juanito i la mare que el va matricular dels jugadors de l'equip blau, aquest cop els grocs es van imposar sense paliatius. Desfeta blava, que ni la lluita incansable del Quique ni els constants apunts tècnics i estratègics del Jordi A van conseguir maquillar. Grocs pletòrics, que tot i no disposar de jugador de canvi, van anar sempre per davant d'un marcador que si estiguéssim parlant de bàsquet escolar, hagués estat a punt de tancar-se.
Presentem a continuació i de manera gràfica, les raons de la victòria groga...
i les raons de la derrota blava.
Al finalitzar el partit es va proposar començar a pensar en un sopar de primavera/pasqua. Dates? Llocs? Com sempre, millor si és en algun local del barri... Zona Urgell/València?!