Els grocs des de bon començament van deixar clar que anaven forts, i un parcial de 8 a 0 va fer replantejar el partit per a uns blaus que no s'acabaven de trobar còmodes. Marcatge a l'home i posada de piles general. 8-6 , mentre arrivaben els darrers players i el partit entrava en una fase de més igualtat. Pels grocs destacava un Manel pletòric, no tant en les seves clàssiques contres , sinó llençant des d'una posició que sembla impossible, gairebé sense angle, però des d'on l'acostuma a ficar. Li ha agafat gust a aquesta posició i no acostuma a fallar. Tampoc perdonava el Mateu, fent els seus habituals llençaments de pilota enlaire (tipus lleçament de caramels en calvalcada del Reis) i cap a dintre. Li costava més a l'Agustí, que tot i la seva feina impagable sota el tauler, no tenia l'encert acostumat. En tot cas, on no hi arribava aquest, hi arribava el Joan, amb intervencions de mèrit i sempre recolçats per un Tonio per qui no passen els segles i un reaparegut Josep, amb ganes de retrovar-se en l'alta competició. L'Oriol, que venia amb ganes, va notar intenses punxades i per prudència, va decidir una retirada a temps. Una llàstima.
En l'equip blau es va discutir el plantejament de marcatge a l'home i vist el resultat, potser sí que no era el dia. Va sobresortir un Pep post aniversari, amb tota l'energia dels que estan (com diuen a Anglaterra) "on the right side of the forties". També el Borja hi va posar ganes, potser massa de vegades, i la pista se li feia curta o la pilota petita, i va perdre masses oportunitats que semblaven clares. El Jordi A va dossificar-se i va marcar-se alguna cistella amb l'estil incofusible que el caracteritza, mentre que el Jordi M i el feliçment retornat Jaume, es vàren encarregar de les cistelles de mitja distància, ara un ara l'altre, anar sumant puntets decisius. El Carles ho va intentar de ganxo (no li va sortir); de triple (tampoc); de dos punts (nothing)...Quo vadis? On ha quedat tot l'encert i la bona forma física de mitja temporada??
El resultat final, força abultat a favor dels grocs, va ser ràpidament oblidat quan la generositat del Pep i per tal de festejar el seu aniversari, va convertir la birra post match en un semi sopar que va marcar un precedent (perillós, si ets el que ha de convidar) cara a futures celebracions.
El llistó està alt! Qui és el següent que fa anys??!!!
Imatges de la nit.
Formatge (amb uns dits impacients)
Sembla que estigui sucant pa, però és la ma del coach dibuixant sobre l'oli ( a manera de pissarra)una jugada d'estratègia.
I per properes celebracions, algunes suggerències:
