Potser va ser la crida de l'esperit competitiu davant d'un partit ni que fos ,a priori, amistós; potser les veus amenaçadores via WhatsApp o crònica; potser perquè hi havia ganes d'oblidar un cap de setmana esportivament poc destacable...pel que fos, però el cert és que l 'Arena presentava un aspecte magnífic. D'una banda els del Ferran Sunyer: només 6 jugadors però ja des del començament fent un escalfament seriós, amb rodes i entrades poc vistes per aquestes rodalies. De l'altra banda, la troupe de l'Auró, nombrosíssima, amb cares que feia setmanes que no es deixaven veure...un total de 12 players més un convidat repetidor, i que per desgràcia va acabar com en l'anterior visita: lesionat. Però anem per parts.
Es va acordar fer un partit a quatre quarts de 10 minuts i voluntariament, l'Hèctor es va prestar a fer d'arbitre, sí o sí. L'inici del match va ser desastrós per als de l'Auró, poc conjuntats, potser alguns amb falta de partits, i de seguida els del Sunyer ( de taronja) es van posar pel davant, amb un alarmant parcial de 8 a 0. Mica en mica però, les individualitats més que el joc d'equip dels de l'Auró (de blau) van anar retallant diferències. Ja al segon quart el marcador es va igualar i ja no ho deixaria d'estar fins pràcticament els darrers minuts del match. Els del Sunyer es mostraven conjuntats i potser el fet de no haver de fer tants canvis, els afavoria. El coach no parava de donar instruccions i procurava fer canvis equilibrats, però era inevitable que hi haguessin moments de desconcert quan entrava algú a pista..."quin és el meu?!" (dos blaus marcant al mateix), "...de qui era aquest!!??" (que l'acaba de ficar sense oposició) cosa que els rivals aprofitaven per colar-se per tot arreu. Tampoc és menor el tema de l'arbitratge, que podem dir que va ser, com a mínim, desconcertant. S'agraeix sempre que algú es presti de manera desinteresada a donar un cop de ma, però algunes decisions van ser força discutibles. En tot cas, afavorien i perjudicaven a tots dos equips per igual i per aquest cantó tampoc no pot haver-hi queixa. En els darrers minuts, mentre l'Hector va deixar el xiulet per desmontar el tinglado futbolero, es va jugar sense àrbitre i va semblar que en algun moment la cosa es podia sortir de mare, però per sort no van passar de ser fets del joc mateix. Els germans Planas van comprovar que la paraula "amistós" expressa més una intenció que una realitat, però en tot cas, no es va haver de lamentar cap hospitalització, i això, a aquestes alçades, ja és un èxit.
El partit es va resoldre a favor dels de l'Auró per quatre punts amunt (també el marcador va patir alts i baixos, retrocesos, en fi...) i amb agraïments mutus entre els dos equips per haver tingut l'oportunitat de disputar un competit i força equilibrat match.
1x1
Ferran Sunyer
Només 6 jugadors que es van haver d'emplear a fons i algun d'ells va acabar coix. Van suar la samarreta i van oferir algunes jugades de qualitat. Nota global: Notable alt
Auró
Aitor: va arribar curt de partits i va mossegar el "parquet", però com sempre, qualitat assegurada. 8,7
Mateu: es va poder lluïr amb el seu estil particular i inimitable. 9
Pep: com sempre que torna de les amèriques, amb moltes ganes i mostrant classe. 9,2
Jordi M.: punts decisisus en moments clau. Lluitador i amb visió d'equip. 8,6
Jordi A. :desdoblat com a coach i jugador, va saber fer entrar l'equip en el partit quan fèia aigües i es va marcar un tir de gairebé 3 punts, marca de la casa. 8,8
Manel: a l'inici desencertat, va anar agafant el ritme del match i va acabar fent de les seves quan els del Sunyer anaven curts d'oxigen. 8,9
Emili: les mans de mantega del principi es van convertir en canell d'or ben entrat el partit. Contusionat en defensa. 9
Tonio: Va posar el motor diesel en marxa i va fer que el ritme de l'equip no decaigués. Feina de poc lluiment però necessaria. 8,8
Agustí: lluita constant sota la cistella amb alguna enganxada inclosa. Elegància i efectivitat. 9,2
Joan: en el salt inicial del primer quart ( o del segon) estava pensant en la declaració de renda i va semblar que li sortia a pagar. Va refer-se i va agafar el to general. 8,8
David.: un altre canell privilegiat que va repartir joc i la va ficar quan va tenir la oportunitat. 8,5
Carles: va fer una contra de mèrit que va acabar en cistella, però a partir d'aquí es va desinflar. Això sí, des de la banqueta, moltes instruccions als que estaven en pista. 8,1
Àngel (convidat per l'Emili): mostres de qualitat però novament va haver de retirar-se mig lessionat. Mala sort noi. Que no sigui res.
No em deixo ningú, oi? Tanta gent no hi estic acostumat.
Que no decaigui companys! Operació tanga en marxa, a suar la samarreta cada dilluns.