Tot i la manca de continuitat en les cròniques, l'Escorxador Arena continúa essent testimoni de grans jornades basquetboleres, on els jugadors s'hi deixen la pell, els pels (alguns més que d'altres) i el que convingui. La presència de jugadors es va aguantant, un amunt, un avall, i gairebé sempre es completen els dos equips. Alguna vegada s'ha de recòrrer als reforços exteriors (tiritos) o de la casa (Héctor) i això li afegeix certa incertesa en el joc d'uns equips ja força compenetrats i amb unes tàctiqes i jugades assajades jornada rera jornada.
No cal dir a més, que el factor "fred-hivern-mandra" s'ha de tenir en compte a l'hora de valorar la presència en pista d'esportistes amateurs, amb obligacions familiars i professionals que no perdonen.
L'equip blau del darrer partit, podem dir que era mig groc, amb la presència d'un super-yellow com el Manel i un Pep que estava mig grogui, afectat per un potent virus estomacal. Completaven l'equip el Jordi A , el Jordi M i el Carles.
Els grocs per la seva part, van haver-se de reforçar amb l'Héctor. Completaven l'equip el Marcel, l'Agustí, el Xavi i el Tonio.
Partit on els grocs van manar al marcador, tot i els intents d'uns blaus sense massa ordre però voluntariosos.
1x1
Grocs
Agustí. Amo sota cistella blava , va guiar els grocs cap a la victòria
Tonio. Des de fora l'ampolla va llençar i llençar-se en plan missil, perforant les defenses blaves que feien aigues per moments.
Marcel. Batallador i mestre de la finta, rendint com un jove de vint tacos.
Xavi. Cada cop més atrevit, va col.laborar amb cistelles en moments claus quan els grocs més ho necessitaven.
Héctor. Un parell de triples i unes contres sesnse compassió van fer pujar punts valiosos i necessaris per al triomf final.
Blaus
Manel. No va lluïr com sol fer-ho com quan va de groc,però la seva professionalitat el va fer anar per terra i lluitar per cada bola com el que més.
Pep. Afectat per un virus inorportú, no va deixar que això li restés potència i les seves passades i la lluita sota la cistella van tornar a ser les seves millors armes.
Jordi A.Fent gala de la seva classe, va aconseguir posar ordre l'squadra azzurra quan aquesta anava per lliure.
Jordi M. Va anotar des de la seva distància preferida i va haver de treballar en defensa quan la resta no baixava amb la pressa que era d'esperar.
Carles. Va anar per terra un parell de cops, però va tenir algun moment brillant i això li va fer pujar la moral cara a afrontar una dura setmana laboral.
