En la fins ara nit més freda d'aquest hivern i a l'hora habitual, van reunir-se un grup d'esportites als quals semblava que els feia certa mandra treure's el xandall. Uns primers llençaments d'escalfament no aconseguien apujar la temperatura corporal, i la massa muscular dels esforçats basquetbolers semblava un tall rodó congelat del BonÀrea. Només els crits del coach van fer reaccionar al personal i la bola va començar a botar per l'Escorxador Arena. S'ha de dir que els primers minuts es van jugar amb una pilota diferent a la ja molt castigada Wilson habitual, i ja be per això, o ja perque els grocs estaven més freds que un palito de cangrejo, un parcial de 12 a 0 pels blaus, va fer saltar les alarmes. L'equip llimona, format per Tonio, Manel, Marcel, Xavi i Joan, no podia parar la tramuntanada blava,amb el Pep, el Quique, els Jordis i el Carles. Una primera cistella groga va semblar que indicava un canvi de tendència, però els blaus van tornar a prèmer l'accelerador i la diferència al marcador seguia creixent. Això va fer que cap al minut 20 s'obrís el "mercat d'hivern" i hi hagués un intercanvi de "cracks". El Xavi va passar als blaus i el Carles als grocs. Això va fer que els blaus es despistessin per moments i , per fi , els grocs van entrar al partit. Contraatacs del Manel i del Carles, trobaven resposta en les habituals cistelles des dels 5 metres del Jordi M, les internades del Pep o les escapades del Quique. Només el Joan s'ho jugava tot al rebot sota la cistella blava, i això va acabar pàssant-li factura. Va ser en una jugada fortuïta, amb tota mena de cops, braços, colzes, quan alguna mena de "cilindro" va impactar amb els seu canell. Ell, tot professionalitat, va intentar continuar, però el dolor era superior a les ganes de donar-ho tot pels colors, i va retirar-se al vestidor (rera la cistella). No tenim notícies de l'estat actual del seu canell, però l'agència de detctius Metodo 3 ens ha fet arribar una fotografia d'ahir nit mateix, en un local socio-cultural del carrer Urgell.
Com es pot apreciar,sembla que encara li feia mal la ma, que s'aguanta sota l'aixella, però això no li impedia agafar una cigarreta, ni tenir el carajillo ben aprop. En tot cas, esperem una ràpida recuperació de tan preuat jugador.
A partir d'aquest fet, el partit es va trencar. Els grocs, afectats per la lesió del seu pivot, semblaven perduts i van començar a fer aigües per totes bandes. Alguna genialitat del Manel, 3 triples 3 del Carles (sí, heu llegit bé. Per cert, això equival a un hat trick? M'hauria d'emportar la pilota a casa?) no van ser suficients per aturar l'onada blava.
