Bé, després de donar una mica de canya als absents, ens ocuparem ara dels que varen venir, valents ells, que en un exercici d'autodisciplina i constància, van desafiar la foscor i les rates del dit Parc Joan Miró, el plugim portat pel temporal de llevant i les mandres típiques dels dilluns. Els vuit jugadors "oficials" eren insuficients per formar dos equips, per la qual cosa es van fer les habituals incorporacions de l'Hector i de dos companys tiritos-japonesos, que van aportar joventut i filigranes al depurat estil de joc que només la sabiesa dels anys pot donar.
Pels groc, formació de gala: Manel, Marcel, Tonio, Joan i l'Hector.
Pels blaus; formació gairebé de luxe: Pep, Jordi A, Jordi M, Carles + bola de drac + songoku (perdó, encara no m'he aprés els vostres noms)申し訳ありませんが、まだあなたの名前を知らない. (segons el traductor del goolge).
Coi, ara m'ha canviat els cos de la lletra (un sushi-virus?)
Be, seguirem com si res. Dèiem que els blaus, reforçats per la potència oriental, van oferir un recital que obligaba als grocs a un sobreesforç inhumà, obligant al Tonio i al Manel a donar el millor de si mateixos, al Joan a lluïr-se pel centre i al Marcel i a l'Hèctor a no perdonar quan tenien la oportunitat. La màquina blava estava pilotada per un Jordi M. que ha recuperat els millors números de la seva carrera, amb un 80% d'encert, i propulsada pel motor diesel del Pep, que potser contagiat per les filigranes de manga que feien els companys, es permetia passades de fantasia. I sempre recolçat per un Jordi A molt actiu (ho acabaria pagant amb una sobrecàrrega dels isquiotibials, o alguna cosa similar) i amb un Carles que, tot i no repetir el hat trick de l'altre dia, va buidar-se i va encistellar per sobre del que en ell és habitual. Va arribar un moment en què , potser per que van aixecar el peu de l'accelerador o bé per pur i simple esgotament, els blaus van començar a perdre oportunitats i els grocs van aprofitar les seves, de tal manera que van capgirar el marcador, quan, com ja em comentat, va retirar-se al vestidor un coach que, prudent ell,va saber dir "prou" a temps. I entre això, i que va a començar a ploure i a mullar-se la cistella est, el partit va anar morint sense més història. Game over i fins la setmana que ve. (s'ha anunciat alguna absència justificada, per la qual cosa es prega que els que estiguin disponoibles, facin el favor de no fallar)
Per acabar, una petita situació tàctica i que cadascú interpreti com vulgui. Crida l'atenció el moviment del jugador número 1, que sembla que surti del O'retorno amb uns orujos de més.
Per cert, hi ha previst algun sopar pre setmana santa? Helio!!! On ets???