Blaus: Quique, Jordi A, Jordi M, Pep, Ignasi i Carles
Grocs: Manel, Pasqual, Emili, Joan i Tonio
Primer quart amb uns blaus desorientats i sense brúixola, que va ser aprofitat per uns grocs més ordenats i concentrats. El marcador va reflectir en aquests inicis aquesta diferència, sobretot mental, que hi havia entre els dos equips. Per sort per als blaus, cap al minut 20 i arribat directament de fer les Amèriques, el Pep va saltar a la pista amb ganes de recuperar sensacions i el matx va fer un gir de 180 graus. Els grocs va fer un pas enrrere i tot i la entrega del conjunt, fallaven molts llençaments i topaven amb una defensa rival molt ben organitzada i difícil de trencar. Un Emili cada dia més en forma però encara en procés d'afinar la punteria es complementava amb el Tonio i el Joan (batalladors fins que el dipòsit va entrar en "reserva"), mentre que el Pasqual sobresortia en el rebot i el Manel fèia de les seves per la banda i sota la cistella.
Els blaus es van llençar endavant i amb un joc fluïd i d'alta intensitat, van anar escurçant distàncies primer, i superant-los posteriorment. L'entrada a pista del Pep va fer despertar a la resta de companys,i tot i que el Jordi M no tenia el seu millor dia, va anotar en moments clau. Bona feina de l'Ignasi, ràpid i incansable (antídot del Manel?). Inesgotable Quique, sempre conectat Jordi A, voluntariós Carles. També és cert que comptaven amb un recanvi i això sempre ajuda a l'hora de recuperar respiració, pulsacions i demés simptomes vitals.
Avui la crònica no dona més de sí, però abans d'acabar, deixem una màxima samurai per a la reflexió:
" Si t'insulten, calla. Si et persegueixen, corre. Si t'acorralen, mata" (Ei,ei! metafòricament parlant, eh?. A veure si al proper partit haurem de cridar al 061).
