D'entrada destacar la formidable notícia de l'alta presència de jugadors, com feia temps que no es veia per l'Escorxador Arena (EA).Un total de 14 atletes de la cistella es van citar per disputar un partidàs, d'aquells que creen afició. Hi havia el millor de cada casa i només lamentar les absències, bé per lesió, bé per feina, bé per mandra pura i dura dels enyorats Helio, Marcel, Josep saperas, Xavi, Rafa...
Pels blaus van jugar : Agustí, Pep, Carles, Jordi A, Ignasi, Jordi M i Quique.
Van jugar amb els grocs: Manel, Joan, Tonio, Pasqual, Aitor, Xavi i Emili
Els grocs s'hi van posar amb ganes i de seguida van marxar amunt al marcador. Guiats per un Aitor que no sembla perdre la forma i no acusa la falta de matxs a l'EA, de seguida van trobar el to i no només eren els triples d'aquest jugador que destrosen al rival física i psicològicament, sino que eren els contraatacs del Manel, les internades-apisonadora del Tonio, les jugades de bisturí del Joan...sense oblidar el joc tot terreny del Xavi i les filigranes d'un encara a mig gas, Emili, que fins i tot ja està trobant la punteria amb el seu nou braç llençador. Punt i apart mereix l'actuació d'un Pasqual ja totalment acoplat a la llimona mecànica i que, cada cop amb més seguretat i decisió, ara agafa un rebot, ara finta a un contrari, ara s'interna fins a la cuina i l'encistella. Incansable (ep! , que és dels "jovenets"), incisiu,un valor en alça...
Els blaus per la seva banda, es van veure sorpresos per l'empenta groga i es van anar despenjant i despistant. Els costava trobar el ritme, la posició, i tampoc la punteria hi ajudava. El Carles ho provaba de 3 sense encert. Tampoc el Jordi M acabava d'afinar i , com ha passat en les darreres jornades, no és fins al tercer quart que comença a encistellar. El Jordi A, exercint de coach i més pendent del sorollet que venia de l'interior de la bola, tampoc aconseguia introduïr la pilota-maraca al coi de cistella. Els que tenien més feina eren l'Agustí i el Pep, que no paraven de barallar-se al rebot, per sota de la cistella i més enllà, intentant arreglar el que des de fora de l'ampolla no s'aconseguia. L'Ignasi era l'encarregat d'imprimir ritme al joc blau, donant-ho tot en incansables pujades i baixades, ara salvant la pilota de sortir per banda, ara robant-li al Manel la possibilitat de tornar a anotar. Va ser però, l'arribada d'un Quique espitós i amb ganes de recuperar el temps, el que va capgirar el partit. Va ser el refresc que els blaus necessitaven. Els grocs començaven a predre gas, l'Aitor, com a conseqüencia d' una jugada fortuita, va haver deixar la pista i això ho van acusar els grocs, i de quina manera.Els blaus estaven llençats. Des de la banqueta es reclamaven canvis, però els que estaven en joc, posseïts per un esperit competitiu propi d'autèntics killers de la cistella (perdoneu la interrupció: R. Madrid 2- Borussia Dortmund 0. Final del partit...he,he,he...)no abandonaven la pista i volien rematar la feina amb les pròpies mans.
El resultat final, ajustadíssim, d'un punt amunt pels blaus, tot i que per les ganes i l'esforç posats, se'ls concedeix als grocs la possibilitat de mentir i de dir a familiars i amics que el partit va acabar en empat.No direm res.
Reportage gràfic
Més que esperant el rebot (per cert, on és la pilota?) sembla que un OVNI està a punt d'aterrar a l'Escorxador Arena...
El partit es va viure amb intensitat des de les banquetes.
Pasqual "on fire".
El coach defensant. Preneu nota de la posició correcta.