El partit 1 de Desembre de 2014. De vegades les previsions es compleixen (he,he...)

Encara amb la "ressaca" del sopar de dijous passat(per cert,cambrers molt hàbils a l'hora de prometre barra lliure de beguda i a l'hora de la veritat, no aparèixer quan més se'ls necessitava) i amb les xarxes socials bullint, que si canvi de cicle, que si fi d'una era, que si yellow submarine, que si la pista ho és tot, el factor camp, la il.luminació...anem per parts.

Abans de res, tornar a felicitar al guanyador del concurs fotogràfic d'enguany, que a part d'emportar-se un valuós i quantificable premi, entra en el llibre d'or d'aquest difícil art de dir molt amb una sola imatge, amb un treball ple de significats, amb un missatge, una plàstica, una ética i una estètica, una poètica...bé, bé, queda dit. Enhorabona!

Quan al partit d'ahir, per on començar? El cronista ha de fer esforços per contenir l'eufòria i no semblar un hooligan qualsevol. Professionalitat abans de tot... però...sí! Victòria blava! Feia setmanes que els grocs es passejaven per l'Escorxador Arena, que no deixaven respirar als rivals, que feien dubtar als blaus no tan sols de les seves capaciatats basquetboleres, sinó que fins i tot els generaven dubtes sobre la seva virilitat...Fa dues setmanes els blaus van tocar fons. Un partit desastrós, una derrota humiliant...però mica en mica, pas a pas,amb autocrítica,amb estudi del rival,amb capacitat de millora, amb fe en les pròpies possibilitats...i aquí tenim el resultat. Val a dir que la cosa no va estar clara fins al darrer llençament, i fins i tot els blaus, tement una darrera reacció groga, a la que l'Hector va xiular indicant que era l'hora, no van donar opció a fer la darrera cistella i es van retirar cap als vestidors.

Destacar també que hi ha futur per l'NBA. En les dues darreres setmanes, dues noves incorporacions que esperem tinguin continuitat. Primer en Jaume, que la semana pasada ja es va estrenar (i que fins i tot va estar a punt de venir al sopar) i ahir en David,, també de P-4, i que ja ens va donar mostres del què és capaç. Senyal inequívoc de que no serán flor d'un dia és que ja han pagat la cuota corresponent, amb la qual cosa entenem que, ni que sigui per amortitzar la inversió, tenim assegurada la seva presencia com a mínim per unes setmanes. Molt bé nois,llarga vida a la NBA.
Per últim, esmentar el factor camp. Curiós, oi? Què passa? Fa baixada? La il.luminació? El vent a favor? L'escultura del Miró que intimida quan la tens al devant...?(Veure dibuix)

























1x1

Grocs

Emili. Premiat. Encara en el núvol del premi fotogràfic i afectat per l'esfondrament de la rambla de Figueres. 7,3
Aitor. Solvència. Un dels damnificats pel canvi de cistella. "Només" un 90% d'encert. 9,1
Oriol. Batallador. És més fácil saltar la tanca de Melilla que escapolir-se de la seva defensa. 7,5
Tonio. Convalescent. Arrossega restes d'una galipàndria i no està al 100%. 7
Mateu. E=mc2. Encistellades = malabarismes x cames (2). 9,2
Josep. Submarí. Juga a dues velocitats i apareix quan menys t'ho esperes.7,8
Pasqual.En construcció. Després d'alguna setmana d'absència, va tornar amb força. 8,8

Blaus

Pep. Energètic. Algun dia ens explicarà quina planta peruana es pren abans de cada partit. 9,3
Borja. Poció mágica. Aquest de petit va caure a la caldera de Red Bull. Inparable. 9,4
Jordi M. Ajustar mirilla. Curiosament, el canvi de cistella el va perjudicar. 7,1
Joan. Llamàntol. Com si es tractés d'un arrós caldós, dosifica les seves aparicions, però quan ho fa, son genials. 9,0
Carles. Home del temps. De vegades l'encerta i queda com un señor. 8,4
Jaume. Confiat. Li van fer un tap dolorós, però no es va acoquinar i va continuar amb èxit el procés d'adaptació.8,3
David. Debutant. Bon inici. Sense tallar-se, agafant confiança...8,1