Sembla que l'aturada de la cosntitució-puríssima no va sentar massa bé als blaus, que després d'una sèrie de doloroses derrotes, semblava que havien corregit la seva deriva cap a l'abisme. Va ser la victoria de l'anterior partit un fet casual? Què fa que, després d'una jornada brillant, es caigui de nou en el fang? Motius que hauran de reflexionar els jugadors d'aquest equip.És cert que els faltava alçada; és cert que plovia, que els extrems de la pista estaven especialmente relliscosos, que la pilota també s'esmunyia de les mans, que la paga extra és cosa del passat i qui més qui menys, aquests dies va distret pensant en el sopar de la feina, en el regalet de l'amic invisible...tot excuses que no justifiquen la nova desfeta. I això que les noves incorporacions, David i Jaume, s'han acoplat perfectament al grup i ja ens han donat sobrades mostres del seu saber estar sobre la pista.És cert que en el llançament encara mostren alguna inseguretat, però és clar que aquests nous blues han de portar novament moments de glòria per a l'equip. De la resta de blaus, bones combinacions de la parella Joan-Xavi; aquest últim que també va lluïr en jugades individuals i va tenir el seu minut de glòria quan va encadenar dues cistelles consecutives. Posseït per l'eufòria, el Xavi ho va tornar a probar però aquest cop la pilota va sortir projectada per sobre del tauler. En absència del coach, el Pep va exercir de general d'un exèrcit que es veía desbordat per uns grocs sense compassió i que no es van acoquinar davant de la duresa de la defensa blava, de la qual cosa en poden donar testimoni l'ull del Tonio i el nas de l'Aitor. El Jordi M va fer els seus clàssics llençaments que provoquen supense i admiració quan entren sense tocar la cistella, i el Carles, sense acabar de posar la cinquena marxa per por a una relliscada, va cubrir l'expedient significant-se amb alguna cistella oportuna.
Respecte als grocs, tot i alguna baixa significativa, un partit impecable. Bé és cert que un wassap autoinculpador del Manel abans del partit, alertava d'un posible cas de dopatge...però no entrarem a fons en el tema, que qui més qui menys pot veure's implicat en l'assumpte.L'Aitor com sempre. El Mateu amb unes molles a les sabatilles que el fan saltar mig metre més que la resta. Pasqual giralvoltant en totes dues direccions, avançant, retrocedint, incansable. El Manel, jugant-se el tipus en unes contres suicides, donades les condicions de la pista. El Tonio patint la duresa blava i aguantant atacts per dalt i per baix. I l'Oriol també acusant velles lessions acumulant-ne de noves però tancant el match amb un espectacular triple.
Resumint, domini i victòria groga; nova baixada als inferns dels blaus i que el proper dilluns ningú no s'oblidi que hi ha prevista una jam session de cacahuets i birres.
