Després d'una anterior jornada multitudinària, que va obligar a fer 4 equips de 4 jugadors i jugar a mitja pista entre ells, aquest cop només 11 jugadors es van acostar a l'esquerra de l'esquerra de l'eixample...però quins jugadors! Tots ells motivadíssims, entregats, sense defallir malgrat la intensitat del match...uns professionals.
Absències vàries, bé per bussiness, bé per esgotament post calçotada, bé per lessió inoportuna, reunió d'ampa, d'escala o per mitja marató de muntanya (que hi ha gent per tot!)
Alineacions.
Grocs: Pasqual, Mateu, Aitor, Tonio, Emili i Oriol (per tant 6, un canvi)
Blaus: Jaume, Joan, Carles, Borja, Jordi M.
Partit de poder a poder, amb uns grocs intractables al principi (parcial de 10 a 0), però amb uns blaus entonant-se a mesura que avançaba el cronòmetre. Quan van aconseguir obrir la llauna, van anar entrant en el partit, situant-se cadascú a la seva zona i coordinat-se en jugades que van deixar bocabadats a més d'un. I això que al davant tenien uns grocs en la seva millor versió. Un Emili finíssim en la mitja distancia, un Pasqual fent filigranes sota la cistella i entrant amb la directa, un Mateu també aconsseguint cistelles impossibles, un Aitor en la seva línea habitual , un Oriol no tant encertat en el llençament però sempre contundent i resolutiu en la defensa i un Tonio treballador, sacrificat i exercint de corretja de transmissió entre el base i el pivot (bé, ara aquí el coach dirà que això és una chorrada...teories...).
Quan als blaus, funcionant be com a equip, però també amb un joc individual molt destacable. Un Borja intractable sota la cistella pròpia, fent-se l'amo en la recuperació de pilotes i entrant fins la cuina en l'atac. També notable l'actuació de l'altre pivot, en Joan, que si bé es va mostrar menys contundent que en altres partits, va imposar la seva llei a la seva parcel.la i com si d'un treballador d'abertis es tractés, no va deixar passar ningú sense pagar un peatge. Sense descuidar cistelles decisives en moments claus del partit. En Jordi M va reprendre el seu idil.li amb la cistella , a més de no donar gaires mostres de fatiga en un partit sense canvis. Venint com venia d'una lessió, això és destacable i indicatiu de que podem parlar d'ell com d'un cotxe semi-nou (valgui la comparació) i amb molts kilòmetres per endavant. Queda comentar per fi, l'actuació dels dos "pelats" blaus, que van anar de menys a més i van arrodonir unes actuacions força convincents. En Jaume, sempre actiu i esmunyedís, ho anava provant en el llençament, i si bé al principi no li entraven, va fer un darrer quart antològic, amb passades de globbe trotter i cistelles de pura fantasia. Quan al Carles, va aprofitar totes les contres que va poder, amb la complicitat d'un grocs un pel mandrosos a l'hora de frenar el contratac. El seu percentage de ganxos va ser d'un 0% però va maquillar l'actuació amb un triple final que va donar la victoria blava, apretadissima i dirirem que justa, tenin en compte que no tenien recanvi i que venien d'una ratxa de derotes força doloroses.
Galeria d'imatges :fantasia i realitat
Les animadores grogues...
...i les blaves
la veritable táctica...
El premi somniat...
l'autèntic premi.
Breaking news!
Acabada de sortir del forn...hagués pogut anar a parar a qualsevol competició d'alt nivel, passar per les mans dels més experimentats i talentosos jugadors, ser objecte de ,convenientment signada, subhasta a e-bay per altíssimes sumes de diners...i vés per on, la sort l'ha portat a ser la protagonista d'una potser no tan glamurosa trajectòria, però no per això menys autèntica.
Benvinguda i...que no et passi res!
(Thanks Emili)