Per començar, la grata i sempre reconfortant imatge d'un Escorxador Arena plena de jugadors disposats a continuar escrivint la historia d'aquest espeort. Ni més ni menys que quinze homes peluts (alguns més que d'altres) amb ganes de suar la samarreta i descarregar una mica d'adrenalina acumulada en el dia a dia. I això que obligacions laborals inexcusables havien portat a alguns membres de l'NBA team a haver-se de desplaçar lluny de casa, doncs si no, aleshores haguéssim hagut de parlar clarament d'over-booking.
Bé, enumerem els 15 boys presents a la pista: Aitor, Borja, Jaume, David, Josep, Manel, Tonio, Pasqual, Ignasi, Pep, Quique, Jordi M, Mateu, Joan i Carles. Avançat el matx, es va incorporar l'Héctor, per arrodonir els equips de 4 que van acabar jugant a mitja pista, guanyany el primer que arrivaba a 10 punts.
En principi però es vàren fer 3 equips de 5, jugant de manera que mentre que uns atacaven, els altres defensaven, i l'altre equip s'ho mirava, però havia d'estar atent a que l'equip atacant perdés la pilota i aleshores era quan entraven ells en joc, i aleshores els altres s'eperaven, i...
Potser millor una imatge clarificadora de cóm funcionava el tema
Com es pot veure, fins i tot n'hi havia un de "podemos" (es que están a tot arreu)...
Després de vàries anades i vingudes, van començar-hi a haver-hi queixes, a sentir-se comentaris de "així no suarem..."...I va ser aleshores quan es va demanar la participació de l'Hector que es va afegir per poder completar cuatre equips de cuatre. Ara mateix no recordaré qui hi havia a cada equip, ni el color de cadascú, que va ser canviant al llarg de la jornada, però es vàren poder veure imatges inèdites de jugadors vestint els colors de l'etern (i únic ) rival. Impossible també parlar de marcadors, de guanyadors o perdedors; en fi que finalment sí que es va suar una mica i un nombrós grup ho va anar a celebrar amb una birra ben justificada.
Per molts anys!