Finals de Maig. Temperatura ideal per a la pràctica de qualsevol activitat físca, però especialment del bàsquet a l'Escorxador Arena. Encara amb llum de dia, els més puntuals comencen a arribar a la cita de cada dilluns. El Jordi M., el David i el Tonio miren els darrers minuts del partit dels tiritos i comenten la jugada. Arriba el Carles i es comenta que potser avui no arribarem als 10 per fer dos equips. Un minut més tard apareix el Manel, seguit de l'Oriol i finalment el Mateu. Acaben els tiritos i comença la roda de llençaments de groc i blaus. El temps passa i no sembla que hagi de venir ningú més. El Nosu s'aixuga la suor i fa una una ullada per veure quants som, però acaba desapaerixent. L'Hector tampoc sembla disposat a suar la samarreta i es tenca al seu despatx al ritme de regetón.
Resum 7 jugadors, no cal afegir que magnífics, però només 7, cosa que fa descartar un match en tota la pista i s'acaba improvitzant un 4x3 a mig camp. No està gens malament per passar l'estona i suar la samarreta, però no deixa de ser un sucedani de partit i on els jugadors no poden desplegar tot el seu talent i força física. Tot i això, es vàrem veure jugades de qualitat i algunes d'inèdites: el Jordi M. tirant de ganxo, l'Oriol agafant rebots, el Manel provant ho des de sota la cistella, a part dels clàssics llençaments des de fora de l'ampolla del David, les entrades amb doble mortal del Mateu, el Tonio dirigint i repartint joc, i l'inevitable ganxo del Carles. A les 10 o'clock, coincidint amb els petards de can Barça, pitada final i cap a casa. I és aquí on els presents vàren comentar l'escassa assistència i vàren decidir que..s'imposa una reflexió.
Què està passant? Perque ahir va ser la gota que va fer vessar el got, però al llarg de la temporada ja hi ha hagut diversos dies que s'ha hagut de recòrrer a extres nipons, a l'Hèctor o a fer partits de 4x4 o 5x5 sense recanvis. És cert que el factor mala sort ha influit i força. Les lessions tampoc no perdonen (la fatiga dels materials és evident...). Motius de feina, també s'accepten. Fins i tot raons com anar al concert del nen o al Liceu són comprensibles. Ara bé: són certes totes les lessions?? aquelles reunions d'AMPA, existeixen?? entregues d'arquitectura, ara que no hi ha bombolla?? els foscos motius sovint anomenats com a "problemes d'agenda familiar" o bé "m'he hagut de quedar fer el sopar"...què vol dir això??!! estem tractant amb calçasses??!!Nois, nois, que la conciliació familiar i tot això està molt bé, que som pares moderns i enrotllats, compromesos i entregats...pero, coi! el bàsquet del dilluns és sagrat!! Que si no veniu, haureu d'anar al psicòleg o al terapeuta que us cobrarà un ou per posar-vos les mans per sobre sense tocar-vos; els kilos se us començaran a menjar, deixareu de ser ídols per les vostres famílies, a la feina us marginaran, caureu en un pou d'alcoholisme i ludopatia...
Ja ho sabeu doncs. Sigueu bons minyons i torneu al recte camí.
El bàsquet Auró us necessita a TOTS!!
A confirmar proper amistós vs Ferran Sunyer.